ARTICLES
“Estudio piloto sobre representaciones mentales, imágenes, proposiciones y modelos mentales respecto al concepto de campo electromagnético en alumnos de Física General, estudiantes de Post-Grado y Físicos profesionales”
Un estudi pilot fou realitzat amb l’objectiu d’investigar en quin nivell de representació mental estudiants i físics operen amb el concepte de camp electromagnètic quant resolen problemes i qüestions teòriques. La nostra base teòrica és la teoria de les representacions mentals de Johnson- Laird, d’acord amb la qual existeixen al menys tres classes de representacions: models mentals, proposicions i imatges. Físics i estudiants de Física foren entrevistats sobre com utilitzaven el concepte de camp electromagnètic. Es presenten en aquest article els resultats preliminars:
“Las representaciones mentales y la resolución de problemas: un estudio exploratorio”
S’analitzen des de la perspectiva de la teoria dels Models Mentals, les estratègies de resolució d’un problema emprades per subjectes de l’escola mitja, de 15-19 anys d’edat, participants en l’Olimpíada Matemàtica de 16-17 anys d’edat i estudiants avançats del professorat en Matemàtica i Física. Si bé el problema pot resoldre's a partir del plantejament d’una equació de primer grau amb una incògnita, aquesta no és l’estratègia majoritàriament posada en joc pels subjectes amb què s’efectua l’exploració, al menys en primera instancia. Les dades mostren que existeixen subjectes que posseeixen un model mental i l’executen en la resolució del problema i mentre altres recurreixen al planteig merament algebraïc, de caràcter més proposicional.
La categoria de Model Mental, s’analitza desde la perspectiva de Johnson-Laird, per tant, s’efectua una referencia al marc teòric emprat per a l'anàlisi.
http://www.if.ufrgs.br/ienci/artigos/Artigo_ID37/v3_n1_a1998.pdf
"Imágenes mentales"
"Imágenes mentales"
En aquest article se’ns parla de les representacions mentals. Les representacions mentals són imatges, records i idees que la gent té o es forma. En aquest article es parla de la possibilitat de vore allò que una persona pensa, o de vore les imatges mentals que té.
A la universitat Berkeley de Califòrnia ja han aconseguit avanços prou notables en aquest àmbit. Han desenvolupat una tecnologia que permet a un programa d’ordinador reproduir allò que el subjecte ha vist en base a medicions del flux sanguini registrat en l'escorça cerebral.
"Crítica al modelo de Kintsch"
Des de la revolució cognitiva, els estudiosos de la cognició no han deixat de preguntar-se cóm és que els éssers humans es representen el coneixement. Sorgeix, així, el supòsit de les representacions mentals que, amb el pas del temps i segons la disciplina en la que es proposen, ha rebut distints noms, com “marc”, “guió”, “models mentals”.
Els estudis de la comprensió textual no han estat aliens a aquesta hipòtesi de que els individus construeixen representacions en les seues ments. En aquest marc, a final del segle XX, van Dijk i Kintsch (1983) proposen que els comprenedors (de textos orals i escrits) processen la informació textual a partir de tres nivells de representació: codi de superfície, text-base i model de situació (MS).
El focus d’interès d’aquest article és l'últim nivell, ja que pel seu impacte i acceptació s’ha convertit, junt amb els altres dos nivells, en un “suposat no controversial”. Específicament, discutim críticament la concepció de Kintsch respecte aquest tipus de representació mental i el seu valor per als estudis de la comprensió.
"Las representaciones mentales, la enseñanza y el aprendizaje de las Ciencias"
L’estudi de les representacions mentals ha sigut en els últims anys una problemàtica dins el camp de l’educació en ciències, ja que ha reemplaçat l’orientació en què se centrava l’investigació.
En aquest article es donen a conéixer els canvis en la concepció del “canvi conceptual” com a meta de l’educació científica, a partir de la noció de “canvi representacional”. S’aporta un enfocament integrador de diverses posicions teòriques amb el reconeixement de distints nivells representacionals.
Aquest model sobre la natura de les representacions resulta més explicatiu que el de les “concepcions alternatives” per a l’investigació en educació en ciències.
"Las representaciones mentales"
L’article aborda les diferents perspectives teòriques de les representacions mentals,el seu procés de construcció i el sentit que elles tenen en la comprensió de l’entorn.
Es pren com a punt de partida la perspectiva cognitiva analògica, posteriorment la perspectiva estructuralista, per a finalitzar amb la cognitivo-social, doncs si bé, es reconeix el procés de construcció cognitiva de la representació, no es deixa de costat els contextos socioculturals de dita construcció, que són en últimes els que li permeten al subjecte interactuar, donant-li sentit al que fan.
